Carretera i manta

En 2 hores visitem la mini-capital i el museu (em repeteixo: impressionant i el millor que he vist mai. Quan us vegi ja us ho explicaré). Sopem en un restauranet que té molt de caliu. Gran sopar. Em recupero… (en Pere deia que m’havia aprimat una mica, doncs apa!!).

Comença l’aventura: 6.30h “ring”, 7.00h check in, 8.00h ferri, 11.30 Picton. Ja som a l’illa del Sud. En Pere fa 48h que viatge i jo no el deixo descansar ni un minut. Hem d’aprofitar al màxim!

Coneixem a Picton la parella d’avis que té el negoci de campervans. Ja en teniem ganes de veure’ls! El fet de llogar una caravana ha estat moooolt complicat i encara no entenc perquè. Els vaig escriure un email i van pensar que era ‘spam’. Els vaig trucar des de la Tourist Information i van creure que els volia estafar. Quedem el diumenge per recollir la caravana i consideren que és extrany, per tant venen a buscar-nos a la terminal del Ferri (no volen que els deixem penjats!). Perquè tanta desconfiança? Com que és el començament del viatge, no ens molestem i riem de la situació. Però… n’hi ha per enfadar-se! Bé… Quina furgo tan xula! Aquí pasarem els propers 15 dies J

Kaikura: pluja, pluja i més pluja. No fa falta dir més. No podem veure les balenes per la pluja (ens conformem amb veure unes foques molt cridaneres). Dormim al poble, mirant el mar des de la furgo. No passem fred. Ue!

Vinyes, bens i arbres de color tardor ens acompanyen durant les 6hores de cotxe.