dimarts, 31 de maig del 2011

Ai Buenos Aires...

Ja soc a Buenos Aires. Nou Pais, nova city, nova gent...

Estic al hostel, un dels millors que he estat fins ara. Escoltant una musica de lo mes argentina (la, la , la...) i en un menjador super gran ple de sofas, on internet es gratis!
He fet un amic, es de Puerto Rico i m'ha ensenyat els voltants del hostel mentres jo menjava una empanada argentina.

Quin bon comencament, oi?

El fet es que quan us expliqui el comencament real, no es tant macu....pero es que estic de bon humor. Aquesta ciutat te quelcom que dona bon rollo. L'accent de la gent (o sera perque ara entenc a tothom?), les noies arreglades (a NZ, totes anaven fetes un drap), muscia per tot arreu... ;)

Be, tot i que estic de bones... el que ha hassat avui es que:

- he viatjat durant 20h (m'he llevat a les 4 del mati, direccio aeroport plovent, vol de 4h cap a Sydney, 3h d'espera, 13h de vol cap a Buenos Aires)
- he arribat a EZE (aeroport Benos Aires) amb la gran sorpresa de que hi ha vaga d'agents d'immigracio. Resultat 2,5h fent cua per que em posessin una simple estampa al passaport.
- canvio moneda (despres he vist que m'han timat amb el canvi, que hi farem).
- compro el bitllet segons les indicaccions de la Cecilia, la amiga que vinc a veure...
- la truco des d'un telefon pulic. Aixo es el que varem acordar. Que jo la trucava, ella em deia l'adreca d'una amiga seva per anar a buscar les claus del seu pis. Llavors jo podia anar a casa la Cecilia tranquilament a dutxar-me... i esperar a que ella arribes de la uni.
Voleu saber que ha passat en lloc d'aixo? doncs que em diu que no ens podem veure avui (no ha comentat res de les claus, ni de la dutxa a casa seva), que arribara a les 11 del vespre. I jo? que? i on dormo? total, em dona el nom d'un hostel i em diu que a les 11 anira cap alla.

Vaya, i jo que he canviat els plans per passar una setmana a Argentina, per veure-la, i resulta que al final nomes la veure un dia. Perque el dia seguent se'n va de viatge.. si es que...

Be, no importa, com us he dit, CREC QUE AQUESTA CIUTAT VAL MOLT LA PENA. QUIN AMBIENTILLU... (ja estic buscant un curs per apendre tango)

3 comentaris:

  1. Si necessites parella pel Curs de Tango... vinc en un moment!
    Un petó.

    PERE

    ResponElimina
  2. Nena!! Aquesta història em recorda a mi, fa cinc dies, durant l'anada a Copenhagen. Tot va començar quan vaig perdre l'avió, vaig voler comprar-ne un altre per internet i el sistema va petar just quan feia el pagament. Tot i això rebo una confirmació per sms conforme s'ha fet el pagament. Així que vaig a facturar: 1,5 h de cua per dir-me que no sóc a les llistes i que na-nai.. em fan trucar a Noruega, perquè no hi havia oficina de la companyia a l'aeroport, després de passar-me amb 3 operadores i fer-me esperar un munt d'estona, penjo, cansada que em prenguin el pèl i les peles!, finalmente aconsegueixo comprar un altre bitllet a les oficines d'Spanair a l'aeroport. Bé, m'asseia per primer cop des de bon matí a les 4 de la tarda, anant d'una terminal a l'altra. Arriba l'hora de volar: el vol surt amb retard. Finalment arribo a Cphgn. Les màquines de venda de bitllets de tren són molt complicades, ningú sap com van, tothom té problemes. Agafo el tren i es para en una estació abans d'hora. Després de sentir una veu totalment incomprensible veig que tothom baixa, però reacciono massa tard, em quedo tancada al compartiment del tren, pico a la porta però ningú em sent. Aconsegueixo forçar la porta i sortir. Agafo un altre tren. El mòbil que feia servir per comunicar-me amb la meva amiga k m'espera a casa deixa de funcionar. Arribo a l'estació destí. Tot i que tinc un mapa, pregunto per assegurar-me on és la casa. Topo amb una noia que no hi veia i fotia una peste a alcohol considerable, vaja que anava beguda. Finalment vaig arribar a casa la Silvia a les 12 de la nit!! Havia estat un dia de fatalitats. Un bon tema per a les redaccions que demano als meus nanos!!

    Bé, ja ho veus, aqustes coses passen i més quan no et quedes a casa! I com tu dius, bona cara la mal temps és el millor remei!

    Vigila amb els argentins que se la saben molt llarga.

    Una abraçada,

    Eva

    ResponElimina
  3. Eva!!! Vaya tela, el teu viatge comença be....
    buf! mira amunt i endavant! que viatjar te coses dolentes pero tambe molt bones!
    Explica´ns ara la bona aventura :)
    Gracies Eva per escriure comentaris al blog :)
    Un kiss.
    Barbara

    ResponElimina