Unes ultimes paraules sobre Brazil

Avui, des del hostel de Toronto, estic tranquila i tinc temps per escriure unes ultimes paraules sobre Brazil.

Por?Perque?
Recordo que arribava a Brazil amb una mica de por... havia sentit maravelles de les seves platges i ciutats, pero tambe havia sentit histories de desgracies que havien viscut altres turistes en el pais. Estic segura que ambdues coses son certes, pero jo nomes he viscut la primera. Pot ser he tingut sort, o pot ser som tots una mica exagerats ;)

El parais dels "sucos"
A Brazil he passat per Sao Paulo (la ciutat que mou el pais), Paraty (un poblet pescador de cases blanques) i Rio de Janeiro (on la gent guapa i rica es veina de les fabeles). En els tres llocs, he gaudit com mai de la fruita. Si, a mi m' encanta la fruita i aixo es el parais dels "sucos" de maracuya, morango, manga, ... cada  dia gaudia d'un suc, que em donava energia i alegria per seguir visitant!

Quina amabilitat...
El sabor al meu paladar no ha estat l'unic que m'alegrava el dia. A Brazil tothom diu "bon dia", "tudo bem" o et dedica un somriure... No ets invisible per ningu, al contrari que a d'altres paisos on he estat. A New Zealand els "G'day" semblava que valguessin millons, a Miami Beach els blancs no teniem cap interes i a Xina nomes et saludaven si et veien amb ganes de gastar dinerets a la seva botiga.

A mes a mes, el ritme al parlar i els diminutis que acompanyen totes les seves paraules encara li dona un sentit mes carinyos a les converses. Ui! Converses... converses amb Portunyol! ja us podeu imaginar... Jo mirava de mesclar paraules en castella, catala, alguna en portugues que havia apres i mil senyes amb les mans. Semblava italiana tant de moure els bracos amunt i aball!

A Rio m'he fet un fart d'agafar el bus. Hi ha mil lines, pero no he tingut mai cap problema i he arribat a tot arreu. Cada vegada que pujava a un bus, demanava que m'avisessin quan arribessim a la parada que necessitava baixar. Inicialment sembalava que els hi donava un mal de cap terrible, pero despres.. miraven al mapa, preguntaven a gent i finalment em trobava que em deixaven just davant del lloc on havia d'anar, encara que no hi hagues parada de bus!! La meva cara de sorpesa els feia tanta gracia que a sobre em feien un "ok" amb la ma, per indicar-me que estaven encantats d'haver-me ajudat!
Quan vaig explicar aquesta historia a en Thorsten, el meu amic alemany, ell encara me n'explica una de millor. A ell, el conductor del bus, al veure que el Thorsten anava tant perdut, el va portar fins davant del seu hostel (que no estava en la ruta) i amb el bus ple de gent!!

Samba, que romantic...
Una nit, en James i jo, vam tenir l'oportunitat d'anar a un restaurant amb musica en viu. El restaurant no era cap maravella i la musica tampoc. El que si va valer la pena, va ser veure les parelles ballant samba. ua! Samba amb parelles, super romantic, super compenetrats... Es un ball tant romantic i sexi com el tango, pero menys disciplinat i menys estrirat... m...m...

Rio de Janeiro i les seves fabeles
Rio es un ciutat que ho te tot. Platges maquissimes i aparentment netes, muntanyes al mig de la ciutat que et permeten tenir vistes espectaculars des del cim, restaurants i vida nocturna, bon clima...hey! tambe te les famoses fabeles. Fabela es una sola paraula, pero va acompanyada de molt, molt i molt.

Jo no podia marxar de Rio sense veure que es una fabela. Volia saber mes, veure mes de prop que es, no em volia quedar amb les 4 paraules amb que la majoria de persones d'escriuen aquests barris: pobresa, delinquencia, desorganitzacio i drogues.
Aixi es que m'apunto a un tour i alla que vaig!

Visitem Rochina amb un guia que ens explica amb pels i senyals tot el que veiem (i el que no veiem).
Aixi, doncs avans d'arribar-hi ens explica:
- El nom de Fabela ve degut a les plantes que es cultivaven en una de les zones on es va crear la primera fabela. Inicialment no era cap nom despectiu.
- A Rio hi ha 1,3milions de persones vivin en fabeles. Rio te 6milions d'habitans.
- Iniclament eren persones que venien del camp i volien trobar una millor vida a les ciutats. Avui, hi viuen els fills o nets d'aquelles persones.... compte! Avui ja no son tant pobres ni estan tant desorganitzats. De cap manera! En les fabeles mes evolucionades hi ha bars, restaurants, botigues, farmacies i fins i tot bancs. S'estan creant veritables barris.
- L'estructura del barri sempre es crea a partir del carrer principal, on hi ha aceres i hi poden passar cotxes. A mesura que t'allunyes del carrer ample, t'endinses cap a zones fosques, on no hi toca el sol, et trobes en mig de escales que pugen i baixen, portes que no saps on donen, baranes, passadissos estrets, gossos i pudors...
- Aquest tipus de construccio es bona per alguns i dolenta per uns altres. Es bona per la mafia. Els mafiosos de la droga aprofiten aquesta desorganitzacio per camuflar-se i impedir que cap cotxe o  helicopter de policia els pugui trobar. Les cases son totes de color totxo i aixo encara dificulta mes la feina. L'unic que te color entre les cases es la roba estesa. La resta, tot gris...Es dolenta per la gent que viu en aquests barris, no poden tenir comptes bancaries o rebre cartes, ja que no tenen una adreca clara on referenciar-se.
- Els barris laberintics fan que l'aire no corri correctament i siguin generadors de plagues i malalties entre els veins. L'aire no corre, el virus no marxa , les malaties es propaguen.
- La policia no es qui marca l'ordre i poder del barri. No, no, no. Aqui, l'ordre el marquen les pandes de droga. No es tracte de 4 camells que venen al carrer, no. Es tota una piramide. Amb un alt carreg, sub-comandos, representants, ... fins a arribar a "guardies de carrer". Van armats i es preocupen de mantenir la calma als carrers. Si un roba: 1er l'avsien, 2on li disparen un tret a la ma, 3er desapareix. Resultat: no hi ha robatoris entre els veins.  Si hi ha una baralla i hi ha algun mort o ferit: el culpable desapareix. Resultat: no hi ha alderulls als carrers. Es facil, oi?

Aquestes explicacions em recorden una mica als mateixos problemes dels Cerros de Lima,Peru (on hi vaig viure un mes amb una familia) i dels Townships de Knysnia,SudAfrica (on hi vaig estar un cap de setmana amb la comunitat rastafari).

Aixi, doncs arriben a Rochina, al carrer principal, amb la mini-van de 6 persones. Jo super atenta, mirant per la finestra. Ah!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Veig un tio, vestit amb un uniforme i xaleco anti-vales, amb una super matralleta als bracos. Ell estava parlant amb una altre persona i amb la mirada vigilant al seu voltant. Ups!!!

10 segons despres parem i el guia ens diu que podem baixar.
I jo: "Que?" "pero si hi ha un tio amb una matralleta alla!"
I ell: "si, son els de la mafia, aquests son els del rang mes baix, els que vigilen els carrers". I afegeix: "no pateixis, si no tires fotos, no passa res".
Jo anava empassant saliva....
Els altres companys turistes no ho havien vist. Jo els hi explicava i els hi senyalava amb la mirada on era aquell tio armat. No m'atrevia ni a senyalar-lo amb el dit, per si un cas...

Be, despres de respirar una mica, em suposo que aquesta persona es la que dispara a les mans dels lladres i fa desapareixer als que fan merder. Per tant, si jo no faig res d'aixo... tot anira be... :)

Sobre les fabeles i la nostre visita alla, hi ha mil coses mes a explicar... Aixi es que al porper post o si no.. mentres sopem a casa un dia tranquils, ok?

Ens uns dies... fotos d'aquestes historietes!

:)